Poema de Casès Carbò al Estatuto de Andalucía

L’ESTATUT ANDALUS
A Blas Infante i als seus
deixebles abnegats.

L’Estatut d’Autonomia de l’Andalusia està en marxa.
Aquest Estatut deslluirarà l’Andalusia hispànica
després de set segles de submissió a la conca del Betis
a les corones de Lleó, Castella i Espanya…;
després de Quatre segles de la conquista de Granada.
Serà un Parlament de la República espanyola,
qui aprovarà l’Estatut, l’Estatut d’autonomia andalusa.
Aquest Estatut no pot ser similar a l’Estatut català.
A Catalunya, totes les ciutats, viles i comarques
senten com capital pròpria, Barcelona.
Ella és obra de tots els catalans i ha estat
i seguirà essent cap y casal llur.
A Andalusia el cas és ben diferent,
car dins la unitat geogràfica, històrica i actual del país andalús
hi ha Quatre modalitats distintes: la Conca Baixa del Guadalquivir,
amb Sivilla, Càdiç, Xerés de la Frontera, Jaén.
Còrdova, amb la Conca Alta del Guadalquivir;
Còrdova presideix la Conca Alta del Guadalquivir.
Granada, amb la Conca del Darro i del Genil,
nats en els penjants meridionals de serra Nevada;
l’Andalusia hispànica oriental amb Màlaga i Almeria.
Huelva, amb la Conca hispànica del Guadiana.
El projecte d’Estatut andalús, obra de Blas Infante
amb la Lliga liberalista d’Andalusia,
Dóna solución al problema de les modalitats dalt esprimides,
Dins la unitat andalusa, dins la unitat hispànica.

Fuente: EGEA FERNÁNDEZ-MONTESINOS, Alberto (coord.), La Casa de Blas Infante de Coria del Río, Centro de Estudios Andaluces, Consejería de la Presidencia de la Junta de Andalucía, Sevilla, 2004
Imagen: Joaquín Casès Carbò, Blas Infante, Angustias García Parias y Alegría Infante (Fuente: ORTÍZ DE LANZAGORTA, José Luis, Blas Infante. Vida y muerte de un hombre andaluz, Fundación Blas Infante, Sevilla, 1979, 3ª edición, Sevilla, 2000); y original del poema.
Artículo relacionado: Carta de Casas a Maciá